La Llegenda de Sant Jordi



Diu la llegenda que, fa molt de temps, hi havia un regne que vivia atemorit per un terrible drac. 
El drac, molt donat a la lectura, va establir uns termes amb els reis de l'indret: mentre cada dia se li portés en ofrena un llibre que no hagués llegit abans, i amb una crítica decent del NewYork Times, deixaria en pau la bona gent del lloc. 
La història d'aquest drac es va anar escampant per la contrada i, com tots els rumors, es va tergiversar. Quan va arribar a les oïdes del brau cavaller Sant Jordi, la cosa anava d'un drac que menjava persones i una princesa captiva i altres coses que no venen al cas.
Així doncs, el nostre cavaller, va enfilar cap a la cova del drac. En arribar, entonà un crit de guerra, que va agafar per sorpresa el drac, amb tanta mala pata que es va tallar el dit amb una de les pàgines del llibre. 
El drac es va enfadar de valent, ja que de l'ensurt el llibre havia anat a parar a terra, tancant-se i perdent així el fil de la història. El seu rugit de ràbia va ser tan esfereïdor que Sant Jordi va marxar cames ajudeu-me. 
Finalment, el drac, en ajupir-se per recuperar el llibre, va adonar-se que del tall del dit n'hi havia sortit sang, i que d'aquella sang n'havia sortit una rosa roja. Això li va semblar molt pràctic per a marcar el lloc allà on s'havia quedat en el llibre, en cas que algun dia li tornés a caure al terra. 
I així es va inventar el punt de llibre.
FI

The legend says that, a long time ago, there was a kingdom living in fear of a dreadful dragon.
The dragon, that was very fond of lecture, stablished some terms with the kings of the place: as long as every day he was given a book that he had not read before, and with a nice review by the NewYork Times, he would leave the good people of the country be.
The story of this dragon spread across the land and, like all gossips do, it got twisted. When it came to the hearing of the valiant knight Saint George, the whole thing was about a dragon that ate people, and a captive princess, and other stuff not relevant right now.
Then, our knight, started to the cave of the dragon. When he arrived, he shouted a war cry that took the dragon by surprise, with such a bad luck that he cut his finger with one of the pages of the book.
The dragon got really angry as because of the shock the book had fallen down, thus closing and missing the point of the story. His furious roar was so terrifying that Saint George run away as fast as his legs would allow him.
Finally, when the dragon bent down to pick up his book, he realized that there was blood out of the cut in his finger, and that a red rose had grown from that blood. This he thought was very handy so as to mark the spot where he had had to close the book, just in case any other day it fell down again.
And this is how bookmarks were invented. 
The End

Aquest any va dedicat, amb amor, a tots els devora-llibres